viernes, 29 de noviembre de 2013

(Enrevessat), parèntesi


Encara que la ciutat té, entre d'altres, una plaça arrecerada, de mida ni gran ni petita, on hi trobes set terrasses amb les seves taules i cadires al sol de la tardor, i molt probablement també a l'hivern doncs, amb quatre, -i qui diu quatre, diu dos, una o sis-, estufes exteriors i ben abrigats és una delícia asseure't i veure passar la vida, a la resta dels carrers el vent bufa tant fort que, al girar una cantonada, amb el cap cot com qui preveu l'embranzida, sembla que el decorat s'esborri i tot el fullam sec del Far West et vingui a sobre.

Ja no recordava el Mestral, massa temps a fora. I bé, tampoc és que bufés tots els dies de l'any, així que millor submergir-se en l'aspecte banal de la ciutat i de la vida, adquirir hàbits de nou, i deixar que els dies passessin sense complicacions. Amb la rutina tot marxaria de primera i, descomptant els dies ventosos, la ciutat esdevindria sedant i el viure gens apassionant.

Passejant pel centre ple de botigues pots endevinar a quina estació de l'any estàs veient els aparadors de roba i sabates i parant l'orella per si sents parlar rus o francès. Si vols que sigui la natura la que et convenci de si és estiu o hivern, primavera o tardor, pots pensar d'atansar-te al Parc de l'estany artificial i veure els arbres si estan despullats i de quin color són, però perdràs el temps perquè són importats i de fulla perenne i, com  que quasi bé a nivell de mar que hi nevi és una excepció, la meravella blanca de les postals de Nadal tampoc et donarà cap pista.

Recordo que quan vaig demanar hora al radiòleg era Setembre. No és que m'hagués fixa't en els aparadors dels comerços per saber que va ser aquell mes i no un altre. L'agost s'havia acabat i l'angoixa ja es desfermava. Al costat del Parc de l'estany artificial, el psiquiatre em va començar a tractar.
Feia dos anys i tres mesos que havia tornat a la meva ciutat, que no era meva ni molt menys, en el sentit que no recordava que mai ho hagués estat,i tampoc ara encara puc dir que ho sigui (però sí una mica més), i em pregunto què entenen per "la meva ciutat" les persones que d'aquesta manera anuncien la ciutat on van néixer,o on viuen o hi van viure. Podeu dir-me desarrelada, ja ho arreglarem.
El fer-me una mamo-grafia formava part de la revisió anual i la única novetat era el centre mèdic, al qual jo hi anava per primera vegada. I aquells propòsits d'acabada d'arribar a la ciutat, aquelles intencions de raure en la rutina i no caure en complicacions es van esborrar. Els dies començarien a ser ventosos fins i tot sense el Mestral.



lunes, 25 de noviembre de 2013

De moment, enrevessat

La Judith.
A ella li agradaria que, d'haver-la de definir d'alguna manera, ho fessin amb el mot humanisme. Però fer-ho significava alhora generalitzar i concretar massa, perquè la Judith no era només una humanitària compassiva preocupada pel patiment dels altres (encara que reduït potser al món de les idees com sol passar a molts filòsofs) sinó que en aquells moments la Judith era una amalgama de contradiccions.
La seva amiga Anna  s'acabava de separar, sí; tot el seu matrimoni havia trontollat al conèixer un home seductor que es convertí en el seu amant i que, a hores d'ara, ja formava part del seu passat físic, que no emocional. El procés d'esborrar aquesta petjada en el xip de la vida que tots portem al cervell costa més. Potser no desapareix mai, el que passa és que emmagatzemem més vivències que ens fan oblidar, relativitzar o superar les anteriors.
I la Judith ja portava anys que l'única cosa que feia era separar-se. Es separava tant que potser la única cosa real a la seva vida era l'aïllament. I què passava en el seu microxip? Necessitava un nou processador de dades que posés ordre, o no.  


jueves, 7 de noviembre de 2013

Enrevessat


"És impressionant, Fedre, el que passa amb l'escriptura, i per això s'assembla de debò a la pintura. Perquè també aquesta presenta els seus productes com a éssers vius, però,si li preguntes alguna cosa, aleshores calla molt altivament".

L'esfera de la feminitat. Va existir un temps en que l'èxit de la vida depenia del matrimoni, i és clar, res més lluny del segle XXI. Quantes divorciades i divorciats coneixia ella que es consideressin uns fracassats? Així li va dir a l'Anna, però no semblava que aquesta l'escoltés, més aviat repassava en silenci el per què de la seva separació. Haver tingut un amant podia significar avorriment en el seu matrimoni, la crisi dels quaranta, reconèixer haver-se casat per conveniència, o simplement haver-se enamorat. Com es podia perdre el cap per un amant? No! No havia estat un amant! S'havia tractat només d'un seductor. El romanticisme l'havia posat ella, el sexe excitant tots dos, i el joc de seduir..., sí,també l'havien gaudit tant un com l'altre. Però, i la proposta de l'e-mail, es tractava també d'un joc? o anava de debò? Realment volia que li pagués? Era diners a canvi de sexe? Ja feia quinze dies que l'havia rebut,quinze dies sense contestar-li.
La Judith només mirava l'Anna, ja no li parlava. Ves a saber on tenia el fil del seu pensament. Bé, ho podia intuir: malbaratant un temps preciós mirant de comprendre el seductor. Amb el temps deixaria d'intentar-ho, perquè no hi havia res a comprendre. O, sí? Podria estar mirant una pintura o llegint un text i no entendre el seu significat, preguntar-li i no obtenir resposta, podria de sobte trobar-hi un sentit, però seria el seu sentit, no el de l'altre. Escriptor i seductor. Kant filòsof i Kant miserablement humà. Enrevessat