domingo, 10 de febrero de 2013

No hi ha "Ningú"

No cal que busqueu més. Darrera la Blancaneu no hi ha "Ningú".

"Ningú" us diu que ha marxat i que per tant la Blancaneu ha tornat al conte d'on va sortir. "Ningú" ja sap que el personatge és universal i que no el tenia en propietat durant aquest any i escaig. Això vol dir que tothom és lliure de pensar el que vulgui de la Blancaneu i que els set nans poden ser molt diferents als del conte.

Sí. La imaginació de cadascú pot anar molt lluny. De vegades el món de la ficció es pot convertir en un somni del que costa despertar-se, tot i sent realitat. I si és realitat i costa despertar-se'n és que no és ficció.

Ara la disfressa de Blancaneu cal que se la posi algú altre. "Ningú" us diu que ja ha marxat, i vosaltres nans reals podeu conjecturar tant com volgueu, com sempre.  



viernes, 8 de febrero de 2013

La vida d'un altre (II)

Com estàs, Anna, et trobes millor?
Estic com sempre, vull dir, com sempre des de fa uns anys, bé.
I la psicòloga?
Ara em fa escriure. Jo ja ho feia de tant en tant, però diu que ho he d'intentar una estona cada dia. Com si tingués tant de temps!
I com va?
A l'últim escrit m'he ficat a l'ull d'algú.
Com?
Sí. No sé on aniré a parar, però és el que m'ha sortit.
Vaja!
I tu, què? Has començat la nova feina?
La setmana que ve. De moment m'estic organitzant i fent alguna entrevista per a tenir el meu propi equip. Ja veurem.
Escolta, hem de quedar més sovint, però ara he de marxar.Se m 'ha fet tard.
Sí, jo he quedat per dinar amb el Santi i després he d'anar a recollir el Marc.
Ostres,se m'oblidava! Saps que el Joan s'ha separat?
Sí?
M'ho va dir la meva germana ja fa uns dies.
Escolta, et truco el divendres per anar a fer un cinema i a picar alguna cosa. Ens hem de posar al dia!
Sí, va, que ens esperen.
Sí, un petó. No t,hi cansis escrivint.Adéu
Adéu, Blanca.  


domingo, 3 de febrero de 2013

La vida d'un altre (I)

Em capbusso dins del teu ull, però no com fan els nedadors olímpics, en un salt perfecte i bells músculs tensionats, obrint l'aigua mínimament amb les puntes dels dits en un tall net i incissiu, desapareixent tot el cos cronometrat resum d'un moviment ràpid i precís. El taulell del trampolí encara tremola.
Jo no puc apartar la meva mirada del teu ull, i encara no en preciso els colors. M'assec a la vora de les teves parpelles i lleugera de roba i amb les meves mans fent força a la teva conca, arquejo l'esquena, i a més a més dels peus i cames, ja deixo anar-me fins a la cintura dins del teu ull. Ha estat un moviment lent, com tantejant la temperatura de l'aigua.