Em dic Eduard

És ben bé  pintar-ho com tu vols. T'aixeques al matí i t'inventes l'història. No estic casat, la que es lleva al meu costat no és la meva dona i enlloc d'anar a classe a fer de professor he quedat amb un grapat d'aspirants a actor que venen per allò del casting.
Hi ha un que dóna llatí als de segon de bat que no crec ni per un moment que li passi pel cap imaginar una altra vida que no sigui la seva. Deu ser que s'hi troba a gust. La d'anglès, en canvi, sembla necessitar, i amb urgència, que un meteorit caigui just al costat de l'institut, per no dir a damunt, i començar de zero.
Em dic Eduard, ella Sònia, i el nadó que ve de camí encara no té nom.