Al despatx m'esperaven l'Úrsula i uns quants problemes més.
Em va deixar anar, si fa o no fa, que no eren moments com per a faltar tot un dia sencer a la feina, però m'ho va dir de manera calmada, clavant directament els seus ulls foscs en els meus, com esperant una resposta, un motiu ja intuït , com si ella ja sabés més del que jo li deia.
Malgrat que vaig començar a notar la suor que em mullava els cabells de la nuca (era un avantatge que aquell detall estigués amagat darrera el coll i que no passés al front fins que l'estat anguniós es pronunciava de manera molt avançada) vaig fer com si res i li vaig llençar damunt de la taula la novel·la d'un escriptor novell: Llibre Imprès. El seu posat de suau desafiament va canviar al de "vaja!, material nou!"
-Llegeix-lo, i ja em diràs.
-On et vas ficar ahir, tot el dia?
-Ets la meva cap?
-Sóc la teva sòcia i hem de tirar l'editorial endavant!
-Perdona em truquen al mòbil, després parlem.
Quan vaig haver tancat la porta i contestat al telèfon, la seva veu em va tranquil·litzar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario