Sense rima

Cerques l'espill com qui espera trobar la resposta.
És l'eco repetit d'una i altra imatge, i d'una altra
encara, sense fi, sense inici.
No pots recordar el primer dia i
t'agradaria endevinar l'últim.
El mig és confós i t'esmerces en enfocar
l'objectiu, vols seqüènciar ara aquell any, ara
aquell altre.
¿Què t'empeny, doncs, a buscar en la memòria?
¿Ja no tens por dels draps bruts?
Estàs nua, amb prosa i sense rima.
Com un roc al mig del riu t'has plantat,
però el corrent de l'aigua no s'atura.
Molla del passat que ja és ficció i de
l'ara que encara regalima,
l'espill et cerca a tu, i tu encara no has trobat la rima.