Es va aixecar del llit i va sortir al negre. Les herbes altes li fregaven la pell dels turmells, descalça com anava. Les rodes del cotxe s'aferraven als revolts suaus de la carretera de platja. El fullatge de les palmeres es movia contundent, una darrera l'altre, premuda com anava al volant. A cada rotonda dibuixada encara de lluny, perdia la imaginació en línia recta i a cent. Reduïa quan arribava.
El vent la penetrava. El cansament la feia revifar. Li agradava caminar sense mitjons ni sabates. A ell no. Primer el tacte era d'asfalt, de terra seca i dura amb pedretes (ja no era primer), de rajoles, de sorra tova, de llençols d'adúlter. Trepitjava el fre quan veia ja de morros el radar. Baixava la finestra i sentia la fredor a les galtes.
Definitivament, era la vida dels altres.
Mateix escenari, dos sentits diferents, dos mitjans distints, un mateix somni. Absència. Només la nit, el vent i jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario