No sé quina veu de núvol mut
vibra dins meu: com un cel estrany
en un dia de son confús;
o un eco d'un pou profund, que s'allarga i repeteix
molt llunyà, i en algun cim desdibuixat desapareix;
porto el sentiment fermat d'un altre dia eixut
que romandrà amagat al si de la memòria:
si més no, he estat vençut
de manera transitòria.
Doncs heus aquí el delit de vol
que m'arrossega mesurat
pels ribatges del teu cor
que el coratge m'ha atorgat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario