No tot és així, és diferent.

Pensava que els ulls se li aclucaven. Buscava un petit fil del qual poder estirar, i mig endormiscada, amb la mandra que fa aixecar-se del sofà, va repassar el dia. Només alguna cosa que la colpís.
Va recordar el whatzzap. Es repetia l'autor i quasi bé el contingut. Avui havia utilitzat la manca de feina com a ham per a veure si contestava, o potser era una demanda sincera. No havia respòs i ja li havia marxat del cap.
Era un exercici de memòria on calia perseverar, posar ordre i sobretot a ella li feia falta l'emoció, aquell nus que ja feia temps que no li venia, aquella espurna que l'embriagava. A còpia de generalitats no hi arribaria, calia gratar. El 10 d'octubre faria un any. Calia despullar-se? Pensava que no.