Enrevessat: no

"Los autores antiguos anteriores a Aristóteles no consideraban el sueño como un producto del alma soñadora, sino como una inspiración de los dioses y señalaban ya en ellos las dos corrientes contrarias que habremos de hallar siempre en la estimación de la vida onírica. Se distinguían dos especies de sueños: los verdaderos y valiosos, enviados al durmiente a título de advertencia o revelación del porvenir, y los vanos, engañosos y fútiles, cuyo propósito era desorientar por completo al sujeto o causar su perdición".

Quan m'aixeco del llit de sobte, encara de nit, amb els ulls de la son com a còmplices, i a les palpentes braços i mans busquen el camí, no et sabria dir per què no encenc el llum. És la nolició?. No crec que hi hagi voluntat en el fet d'anar a les fosques. Els dits topen suaument amb les parets i ressegueixen els mobles fins a la porta del lavabo. No necessito veure-hi per fer el que he vingut a fer. M'agrada el meu estat aliè.

Quan  l'endemà la claror del dia travessa els vidres i obro els ulls, reconec cadascún dels racons i em pregunto què és el que els fa diferents dels objectes que el meu tacte ha buscat subtilment a la nit per a no prendre mal en la meva passejada. Els recordo de manera sensual i penso que per aquest motiu no premo el botó de la làmpara.

Em dic Judith i crec que aquests darrers quatre anys els he passat a les palpentes. Miro d'obrir el llum i el primer que veig és el color de lapislàtzuli, davant del mar, des d'una finestra estant.