miércoles, 19 de febrero de 2014

La teràpia de la Judith



Diuen que per a Derrida l'obra d'art només era la síntesi del que havia viscut l'autor, i ho va demostrar quan va deconstruir aquesta obra d'art i va trobar l'empremta dels episodis de la vida de l'autor.
Per a Magistretti cal explicar les experiències traumàtiques per tal de tornar a traçar l'emprenta neuronal en la memòria fent que cada vegada sigui meys profunda i l'acabis superant.

Això és el que he entès del que explicava la Catherine Malabou, filòsofa, en una part de l'entrevista publicada avui al diari: "Per això l'art és terapèutic.
Elaborant records i transformant-los en art, vas prenent distància respecte al trauma sofert perquè l'experiència és única però cada cop l'evoquem  de manera diferent. El fet no canvia; el record que en tens sí.
És el fenònem fisiològic de la cura per l'art, que també explica per què no pots pensar dues vegades amb el mateix cervell".

N'hi haurà molts que no hi estaran d'acord. Quan un no és un artista no pot transformar els records en art, el que sí que pot fer és escriure, per exemple, i sentir-se alleujat. I un escriptor pot  crear una obra d'art sense haver deixat anar els seus fantasmes (es veu, però que el Derrida no hi estaria d'acord).
Vaig tenir un professor de taller literari, al qual vaig anar només un curs i escaig, que no creia en l'escriptura com a catarsi. Era la seva opinió personal.

Jo algunes vegades m'he preguntat perquè escric un blog darrera el nom de Blancaneu. Però només he fet això: preguntar-m'ho. Potser alguns pensaran que tinc moltes coses que amagar, i d'altres que es tracta simplement d'un joc. Sigui pel motiu que sigui, a mi em va bé escriure. Li he de dir a la meva amiga Anna que també ho intenti. No fa falta que vagi al mateix psicòleg que jo, potser no cal ni que vagi a teràpia,  total ! sembla que hagi superat la separació del seu marit, i del seductor ja ni en parla..., però, ui! però n'hauria de parlar, no? d'això es tracta, no?

No hay comentarios:

Publicar un comentario