(Enrevessat), parèntesi

Encara que la ciutat té, entre d'altres, una plaça arrecerada, de mida ni gran ni petita, on hi trobes set terrasses amb les seves taules i cadires al sol de la tardor, i molt probablement també a l'hivern doncs, amb quatre, -i qui diu quatre, diu dos, una o sis-, estufes exteriors i ben abrigats és una delícia asseure't i veure passar la vida, a la resta dels carrers el vent bufa tant fort que, al girar una cantonada, amb el cap cot com qui preveu l'embranzida, sembla que el decorat s'esborri i tot el fullam sec del Far West et vingui a sobre.

Ja no recordava el Mestral, massa temps a fora. I bé, tampoc és que bufés tots els dies de l'any, així que millor submergir-se en l'aspecte banal de la ciutat i de la vida, adquirir hàbits de nou, i deixar que els dies passessin sense complicacions. Amb la rutina tot marxaria de primera i, descomptant els dies ventosos, la ciutat esdevindria sedant i el viure gens apassionant.

Passejant pel centre ple de botigues pots endevinar a quina estació de l'any estàs veient els aparadors de roba i sabates i parant l'orella per si sents parlar rus o francès. Si vols que sigui la natura la que et convenci de si és estiu o hivern, primavera o tardor, pots pensar d'atansar-te al Parc de l'estany artificial i veure els arbres si estan despullats i de quin color són, però perdràs el temps perquè són importats i de fulla perenne i, com  que quasi bé a nivell de mar que hi nevi és una excepció, la meravella blanca de les postals de Nadal tampoc et donarà cap pista.

Recordo que quan vaig demanar hora al radiòleg era Setembre. No és que m'hagués fixa't en els aparadors dels comerços per saber que va ser aquell mes i no un altre. L'agost s'havia acabat i l'angoixa ja es desfermava. Al costat del Parc de l'estany artificial, el psiquiatre em va començar a tractar.
Feia dos anys i tres mesos que havia tornat a la meva ciutat, que no era meva ni molt menys, en el sentit que no recordava que mai ho hagués estat,i tampoc ara encara puc dir que ho sigui (però sí una mica més), i em pregunto què entenen per "la meva ciutat" les persones que d'aquesta manera anuncien la ciutat on van néixer,o on viuen o hi van viure. Podeu dir-me desarrelada, ja ho arreglarem.
El fer-me una mamo-grafia formava part de la revisió anual i la única novetat era el centre mèdic, al qual jo hi anava per primera vegada. I aquells propòsits d'acabada d'arribar a la ciutat, aquelles intencions de raure en la rutina i no caure en complicacions es van esborrar. Els dies començarien a ser ventosos fins i tot sense el Mestral.