jueves, 7 de noviembre de 2013

Enrevessat


"És impressionant, Fedre, el que passa amb l'escriptura, i per això s'assembla de debò a la pintura. Perquè també aquesta presenta els seus productes com a éssers vius, però,si li preguntes alguna cosa, aleshores calla molt altivament".

L'esfera de la feminitat. Va existir un temps en que l'èxit de la vida depenia del matrimoni, i és clar, res més lluny del segle XXI. Quantes divorciades i divorciats coneixia ella que es consideressin uns fracassats? Així li va dir a l'Anna, però no semblava que aquesta l'escoltés, més aviat repassava en silenci el per què de la seva separació. Haver tingut un amant podia significar avorriment en el seu matrimoni, la crisi dels quaranta, reconèixer haver-se casat per conveniència, o simplement haver-se enamorat. Com es podia perdre el cap per un amant? No! No havia estat un amant! S'havia tractat només d'un seductor. El romanticisme l'havia posat ella, el sexe excitant tots dos, i el joc de seduir..., sí,també l'havien gaudit tant un com l'altre. Però, i la proposta de l'e-mail, es tractava també d'un joc? o anava de debò? Realment volia que li pagués? Era diners a canvi de sexe? Ja feia quinze dies que l'havia rebut,quinze dies sense contestar-li.
La Judith només mirava l'Anna, ja no li parlava. Ves a saber on tenia el fil del seu pensament. Bé, ho podia intuir: malbaratant un temps preciós mirant de comprendre el seductor. Amb el temps deixaria d'intentar-ho, perquè no hi havia res a comprendre. O, sí? Podria estar mirant una pintura o llegint un text i no entendre el seu significat, preguntar-li i no obtenir resposta, podria de sobte trobar-hi un sentit, però seria el seu sentit, no el de l'altre. Escriptor i seductor. Kant filòsof i Kant miserablement humà. Enrevessat


2 comentarios:

  1. No sé si enrevesado, pero sí curioso empesar con Platón, acabar con Kant y hablar por en medio de estas cosas como venidas de otra conversación o de varias. Seguro que se me escapa alguna referencia. ¿Talvez la parte central viene de otro lado, otro filosofo que no connosco?

    ResponderEliminar
  2. Judith habla con Anna para darle soporte emocional, pero ésta parece no oirla ensimismada en su monólogo interior. Por esta razón Judith deja de hablarle y la mira intuyendo y creyendo adivinar lo que pasa por su cabeza. Ahora es Judith la que piensa y opina para sus adentros acerca de la historia de Anna. Sí es verdad que se va por las ramas. Quizás quiere encontrar respuestas o quizás ya las tiene o quizás ni las busca, y por esto divaga. Quizás conocen las dos mujeres a un filósofo y, a parte de su obra, saben también de su lado miserablemente humano (que tenemos todos).

    ResponderEliminar